Nouvinguts i República – Resum Tertúlia – Dissabte 19-05-2018

Lloc: Cal Noi Noi (Pl. Milà i Fontanals 3, Vilafranca del Penedès)

Data: 19/05/2018

Hora: 2/4 de 6 Tarda

Assistents: aproximadament 30 persones

Inici amb la presentació de l’activitat per part del CDR, així com de la idea d’on sorgeix aquests cafès per la república.

A continuació es va agrair la presència de dues persones vingudes de fora de Catalunya, una del Nord d’Àfrica i l’altra de l’Est d’Europa.

Els quals van tenir gran protagonisme durant tota la tertúlia, exposant les mancances i situacions actuals que haurien de canviar amb la nova República Catalana.
No va poder assistir la persona procedent d’Amèrica del Sud.

– Introducció

A Catalunya, els anys 60’s i 70’s hi va haver una gran onada d’immigració procedent del Sud d’Espanya. En aquells moments i en anys posteriors, especialment el PSUC i l’Església van ser els principals canals integradors d’aquestes persones en la societat catalana del moment, canalitzant les millores i necessitats bàsiques en uns primers moments, i també políticament.

Els organitzadors varen explorar els programes electorals dels diferents partits principals, i hi ha gran diferència de tractament de la immigració/nouvinguts, en general s’hi dona poca visibilitat, els partits més d’esquerres tradicionals hi dediquen més extensió, però l’extrem és un partit de dretes, que hi dedica una frase.

– Tertúlia / Aportacions / Reflexions / Intervencions / …

El concepte d’estranger ha de canviar: Tothom que viu “de” Catalunya i paga impostos a Catalunya, i en vulgui ser s’ha de considerar ciutadà català de ple dret.

Sembla convenient que un aspecte bàsic és que es conegui la cultura i la llengua del país.

Els nouvinguts tenen la sensació que no són d’aquí ni són d’allà, i que no tenen prou llibertat.

Es va informar que segons el país de procedència dels nouvinguts, per tenir la nacionalitat espanyola, uns han de demostrar més anys de residència a Espanya que altres, en alguns casos 10 anys i en altres només 2 anys.

Sembla que un termini coherent seria 2 ó 3 anys, indiferentment del país de procedència. I que també la llei sigui la mateixa per a tots els col·lectius sense diferències.

Es va informar que a Vilafranca hi ha aproximadament uns 4.000 musulmans

Hi ha d’haver un canvi de mentalitat a la societat en general, per tal que accepti sense prejudicis els col·lectius de persones nouvingudes.

En aquest sentit, es va comentar molt positivament la sensibilitat i actitud en aquest sentit del President de Catalunya, que va fer un twit felicitant a la comunitat musulmana pel començament de la celebració del Ramadà.

Actualment per arribar a obtenir la nacionalitat espanyola, la normativa d’estrangeria obliga a realitzar un curs de 45 hores de durada, i superar un examen final d’aquests coneixements.

Per fer aquest examen, han de pagar, i normalment molts dels col.lectius nouvinguts, tenen problemes econòmics inclús per a cobrir necessitats bàsiques personals.

S’ha detectat que en alguns casos, als propis nouvinguts no els convé adquirir la nacionalitat, ja que perdrien la nacionalitat d'”origen”, per exemple nouvinguts de països europeus o del Nord d’Amèrica o de països forts econòmicament.

Els col·lectius de nouvinguts troben poques facilitats per aprendre català, o les eines i/o serveis que hi ha, no arriben fàcilment als col·lectius a què s’han de dirigir.

La nova República Catalana ha de facilitar l’aprenentatge de les llengües maternes, ja que sobretot els fills i nets perden el canal de comunicació amb els familiars dels països d’origen dels pares o avis. La comunitat marroquina especialment ha fet moltes gestions per poder tenir professors d’àrab, i s’ha trobat sempre amb molts inconvenients de l’administració pública.

La nova República Catalana, hauria de tenir polítiques d’acollida molt més efectives que l’actual.

Es comenta que mantenir les tradicions dels països d’origen enriqueix la cultura global del país d’acollida, en aquest cas Catalunya.

Des del punt de vista dels col.lectius nouvinguts, a nivell municipal, l’administració més propera a les persones, les polítiques i accions no afavoreixen la integració, són molt millorables, i algunes de les que hi ha no son prou eficaces.

Presents a la tertúlia, de mestres de l’Escola Pau Boada, on entre les/els alumnes hi ha majoria de fills de col.lectius nouvinguts, especialment del Nord d’Àfrica, van explicar la seva bona experiència i resultat de classes d’alfabetització/català per mares (però cada vegada tenen menys persones).

En aquest sentit, es va comentar la necessitat d’afavorir la participació de nouvinguts a les AMPA’s, com a factor i canal d’integració i coneixement mutu.

En la nova República Catalana s’ha d’afavorir la participació i barreja ciutadana a tots nivells de societat sense diferencies de procedència.

S’ha de fer caure i arraconar molts estereotips referents a diferents comunitats, trencant les barreres mentals que la majoria de ciutadans tenim, i amb un respecte a la diferència.

Hauríem de passar de parlar d’integració a parlar de respecte a la diferència.

També hi ha d’haver una actitud personal individual per introduir aquests canvis de mentalitat i acció personal.

Cal millorar molt els canals de comunicació, i un nou paper de connexió poden ser les AMPA’s i les Associacions de Veïnes i Veïns, arrelades i en contacte directe i proper amb tota la ciutadania.

Pilars de la nova República Catalana han de ser la comunicació i el coneixement mutu, respecte a la diferència, foment de la participació ciutadana sense prejudicis, i la igualtat de drets i deures.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s