República i Pagesia” – Resum Tertúlia – Dissabte 24-03-2018

Lloc: Local AVV Barri La Girada (Vilafranca)

Data: 24/03/2018

Hora: 18:00

Assistents: aproximadament 50 persones

Inici amb la presentació de l’activitat per part del CDR, així com de la idea d’on sorgeix aquests cafès per la república, a continuació es va fer una presentació dels dos convidats col·laboradors que participaven a títol personal:

– Josep Esteve Ràfols (membre de la Permanent de l’Alt Penedès de Unió de Pagesos)
– Josep Maria Albet i Noya (elaborador de vins ecològics).

Es va iniciar la tertúlia amb paraules de record i suport a Meritxell Serret, consellera a l’exili del govern legítim de la Generalitat de Catalunya.

Per part del moderador es va fer una breu introducció històrica de la pagesia i agricultura des del segle X fins al moment històric de l’aparició de la fil·loxera a Catalunya, al voltant de l’any 1879. Amb l’aparició de la tècnica de l’empelt per sobreposar-se a aquesta plaga que va literalment aniquilar tots els conreus de vinya, primer de França i després de Catalunya.

A partir d’aquí, en Josep Esteve va fer també una breu ressenya històrica d’aquell temps fins l’actualitat. Es va explicar el fet històric del concepte de "rabassa morta", lligant-ho amb

la breu, però important activitat de la Unió de Rabassaires del 1922 al 1939, que va ser l’embrió fundacional de ERC.

El sindicat Unió de Pagesos neix l’any 1974, en un acte fundacional a la masia casa de colònies de Penyafort a Pontons (Alt Penedès). Creant la revista "La Terra" que encara és un dels mitjans de comunicació i divulgació interna i externa d’aquest sindicat.

Es va fer una anàlisi de l’evolució del percentatge de treballadors dedicats a l’agricultura, que pràcticament era del 90 % fins a principis del segle XX pràcticament, i aproximadament 70% l’any 1939. A partir de llavors es desplaça massa laboral cap a la industria, essent actualment un percentatge molt petit el dedicat a activitat agrària.

– Es va explicar d’on varen sorgir i què son les ajudes de la P.A.C. (Política Agrària Comuna de la Comunitat Econòmica Europea):

– sorgiren després de la Segona Guerra Mundial, per tal de tenir una sobirania alimentària a nivell europeu amb ajudes a l’agricultura interna .

– hi ha diverses formes d’aplicar aquestes ajudes:

> amb ajudes directes a l’agricultor, per cobrament directe per superfície conreada per exemple, …
> amb aplicació de politiques agràries, ajudes parcials co-finançades parcialment pels pagesos:

en aquest sistema, ens trobem que hi ha dispersió d’aplicació de percentatges d’ajuda segons comunitats autònomes/regions, per exemple a Catalunya els pagesos han de finançar-costejar el 50% de l’import d’inversions i en canvi a regions com la Mancha, només el 25% .

En la nova República Catalana, no seria recomanable la necessitat d’aplicar subvencions a l’activitat agrària, però la realitat no ho permetria, degut, sobretot, al tipus de propietat "minifundi" (petites propietats) dels pagesos catalans i en especial de la nostra zona.

Es va arribar a la conclusió que l’agricultura ha de ser un sector estratègic de l’activitat productiva catalana, i que s’ha de fer valorar aquesta activitat a tota la ciutadania en general

– Catalunya, contrariament al que es pensa a nivell popular, seria contribuidora neta a la CEE, és a dir que rep menys ajudes que l’aportació que fa per la seva producció.
En un hipotètic cas que Catalunya quedés fora de la CEE, sense ajudes, realment el saldo seria positiu per l’agricultura catalana.

– Es va parlar de l’activitat agrícola forestal, que s’ha de reactivar/reorganitzar/incentivar per tal que es faci una gestió activa (reduint la massa forestal excessiva i descontrolada), que produiria grans estalvis a l’economia catalana, evitant incendis, conservant el territori i la biodiversitat . Es va plantejar la possibilitat d’expropiacions a propietaris que no gestionin correctament els seus boscos. Es va arribar a la conclusió que l’activitat forestal pot ser una activitat rendible ja actualment. El fet de tenir un entorn forestal controlat i ben gestionat també pot arrelar i portar més gent a viure a l’entorn rural, donant valor a la feina agrícola combinada amb l’activitat forestal moltes vegades.

En general, la pagesia catalana, està constituida majoritàriament per petits productors, i la base de la rendibilitat, ha de ser un subministrament i contacte directe amb el consumidor final. D’aquesta manera el valor afegit arriba directament al pagès.

A partir d’aquest aspecte, podria ser un factor important per la incorporació de gent jove a la pagesia, al convertir l agricultura en una activitat de la qual es pot viure econòmicament de forma "normal". Tot i així, l’agricultura és una activitat que ha d’agradar a la persona que la desenvolupa.

En un mercat globalitzat, es va plantejar la necessitat d’unir esforços, sobretot d’aquests petits productors, per tal de fer i tenir accions comunes generals per difondre i comercialitzar productes de petits productors, els quals en alguns casos son reticents a aquest tipus d’accions.

Es va plantejar la necessitar de controlar la implantació de cultius transgènics.

En tema de producció càrnica, caldria decidir si es potencia la producció pròpia (amb la conseqüent necessitat de gestió dels purins) o es potencia la producció forània (importació càrnia, evitant gestió de purins).

Es va arribar a la conclusió, que el consumidor final té un paper fonamental:

> valorar consum productes propis i de qualitat
> valorar la procedència i informació dels productes consumits
(arriben productes forànis cultivats amb normatives i procediments prohibits aquí a Catalunya)
> fomentar el consum de proximitat
(per exemple, existeix la Fundació Dieta Mediterrània que ho promou)

La recerca agrària:

Ha de tenir recolzament i recursos, i s’ha de potenciar. Actualment, altres països i regions que estan invertint recursos en recerca, ja estan tenint bons resultats, amb l aparició/recuperació de varietats noves de plantes millors que les actuals o que potencien aspectes que donen un valor afegit a les produccions. Exemples els tenim a França, que han creat varietats de ceps resistents a fongs.

Hauríem de tenir Fundacions de Recerca, o dotar de més recursos l’equivalent a l’actual IRTA (Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentària).

Importació de productes agroalimentaris foranis:

> La globalització ens ha portat plagues que no existien aquí
(però els nostres productes exportats també han portat plagues a altres països)

> La nova República Catalanya hauria de tenir un bon sistema de control i regulació

> També hi ha d’haver un bon control de les llavors importades, gestionades actualment per grans multinacionals, que tenen gran poder, que s’haurien de sotmetre a normatives estrictes independents i amb visió de protecció de país.

Altres aspectes importants:

> Educar al consumidor
> Crear les bases d’un mercat equilibrat, que no estigui dominat per multinacionals o grans empreses del sector.
> Valorar les produccions de IGP (Indicació Geogràfica Protegida) com per exemple el Gall del Penedès, Calçot de Valls, Poma de Girona, …

> S’hauria de canviar la concepció d’activitat agrícola per a venda a grans marques, a a activitat productiva de qualitat i de venda directa al consumidor. Creació de Cellers i Productors units sota una marca col.lectiva (Denominació Penedès/Catalunya per exemple en vins i caves, o exemples de cooperatives que també funcionen molt bé en aquest aspecte).

> Una frase per aplicar/reflexionar : " Menys producció, Més qualitat, Més Preu "

La tertúlia es va acabar amb la recomanació del següent llibre, recentment publicat:

República Pagesa, de Montserrat Tura

“República i Pagesia” – Tercera Tertúlia Oberta del Cicle “Cafè per la República” – Dissabte 24-03-2018

Tercera tertúlia del cicle, que es centrarà en el Sector Agrari a la nova República Catalana. Comptarà amb la col·laboració a títol personal de Josep Esteve Ràfols (membre de la Permanent de l’Alt Penedès de Unió de Pagesos) i de Josep Maria Albet i Noya (elaborador de vins ecològics).

Els organitzadors animen a tothom a assistir i participar activament en la tertúlia, ja que continuarà el caire planer amb l’objectiu de recollir idees, aspectes i accions per com volem que sigui la nova República Catalana.

La tertúlia, organitzada pel Comité de Defensa de la República de Vilafranca, serà aquest dissabte 24 de març, a les 6 de la tarda, al local de l’Associació de Veïns de La Girada (Rambla La Girada 15, Vilafranca del Penedès)


“República i Banca” – Resum Tertúlia – Dissabte 10-03-2018

Lloc: L’Agrícol (Vilafranca)

Data: 10/03/2018

Hora: 17:30

Assistents: aproximadament 45 persones

Inici amb la presentació de l’activitat per part del CDR, així com de la idea d’on sorgeix aquests cafès per la república, a continuació es va fer una presentació dels dos convidats col·laboradors:

– Josep Prades (ex-directiu d’entitat bancària catalana)

– Mario Garcia (Economistes per la Independència, sectorial de l’ANC)

Josep Prades va fer un ràpid i curt repàs històric a la banca catalana des dels seus inicis al regnat de Ramon Berenguer IV fins els nostres dies

La presencia de Mario Garcia, com economista, va ser molt positiva, ja que apart d aportar el punt de vista d’Economistes per la Independència, va aclarir alguns conceptes i preguntes dels assistents .

Alguns temes i conclusions:

– sembla positiu mantenir com a moneda l’Euro (hi ha països, com Andorra que tenen aquesta moneda)

– Es pot tenir l’Euro com a moneda i pertànyer o no a la Unió Europea

– Es va parlar de la conveniència o no, de tenir unes entitats properes a la ciutadania semblants a les antigues caixes d’estalvi

– Es va parlar de la possibilitat d eliminar el diner físic, i fer totes les transaccions amb targeta o de forma telemàtica. Alguns països nòrdics, ho estan a punt d’implantar en pocs anys. Però la conclusió va ser que aquí, caldria mantenir diner en efectiu.

Aquesta eliminació seria una eina important per eliminar el frau fiscal.

– Sobre el frau fiscal, es va comentar que les grans bosses de frau fiscal son en subvencions/ajudes, sobretot a grans empreses i grups empresarials i que cal controlar-les amb normativa estrica, inclús penalment.

– Es va parlar molta estona del Banc Central de la República Catalana:

> una de les conclusions més destacades va ser la necessitat de tenir un sistema d’auditoria i control molt estricte i independent de tot el sistema bancari, econòmic i financer, tant dels ens públics, como de les entitats i empreses privades. La seva aplicació comportaria beneficis per a tota la ciutadania, racionalitzant i millorant les inversions públiques i a la seva vegada evitant favoritismes i frau fiscal. I protegir d’aquesta manera els diners públics.

> la informació que una persona assistent de nacionalitat holandes va fer del sistema del seu país, va ser aclaridora per la seva transparència i funcionament molt correctes, del qual es pot treure aspectes pel nou sistema de finançament català.

> Altra país que recentment ha creat un sistema financer nou, és el d’Islàndia, en el qual podem trobar aspectes molt interessants

– Es va parlar de potenciar l’economia col·laborativa (microcrèdits, verkami, sistema anglès de garantia d’inversions particulars en projectes científics avalats per l’estat anglès).

– Es va parlar de controlar estrictament els "bancs tradicionals"

– Es va parlar de destinar/obligar a invertir part dels beneficis empresarials en sectors socials a través de controls i auditories independents.

– Es va parlar de controlar estrictament el tràfic d’influències, i canviar l’actual mentalitat llatina d’aquest aspecte

– Es va comentar, que el control del sistema s’ha de basar en la mobilització i participació de la ciutadania en les institucions i també a tots nivells. Després de la transició espanyola a la "democràcia" es va desmobilitzar la gent i es va deixar en mans dels representants polítics moltes decisions sense cap tipus de control.

– Es va parlar i donar informació del Fons de Garantía de Dipòsits Espanyols, arran de la pregunta sobre si les petites caixes catalanes Caixa Enginyers, Caixa Guissona hi estaven amparades: el límit es de 100.000 € per persona i entitat, però per exemple els fons d’inversió i plans de pensions no tenen aquesta cobertura.

– Es va parlar de les possibles estructures d’estat de la nova República Catalana:

> abans del 1-O 2017, s’estava construint l’agencia tributaria catalana
> creació d’una administració digital (exemple d’Estònia)
> creació d’un ciutadania digital
> possible necessitat d’emetre deute públic

“República i Banca” – Segona Tertúlia Oberta del Cicle “Cafè per la República” – Dissabte 10-03-2018

La nova tertúlia es centrarà en el tema de la Banca i el Sistema de Finançament de la nova República Catalana. Comptarà amb la col.laboració d’Economistes per la Independència (Sectorial d’Economia de l’Assemblea Nacional Catalana) i Josep Prades (ex-directiu d’entitat bancària catalana).

Els organitzadors animen a tothom a assistir i participar activament en la tertúlia, ja que continuarà el caire planer amb l’objectiu de recollir idees, aspectes i accions per a la construcció de la nova República Catalana.

La tertúlia, organitzada pel Comité de Defensa de la República de Vilafranca, serà aquest dissabte 10 de març, a 2/4 de 6 de la tarda, a L’Agrícol (Passatge Alcover 2, Vilafranca del Penedès)


“República i Ensenyament” – Resum Tertúlia – Dissabte 17-02-2018

Lloc: Cal Noi noi (Vilafranca)
Data: 17/02/2018
Hora: 17:30

Assistents: aproximadament 50 persones

Previ hi va haver la presentació de l’activitat per part del CDR, així com de la idea d’on sorgeix aquests cafès per la república, a continuació es va fer una breu explicació de qui és DXR i d’on surt.

S’inicia la conversa plantejant la finalitat de la conversa hauria de girar més al voltant de com ens agradaria que fos l’educació a la república, que no pas fer un llarg seguit de
greuges de l’educació actual.

Els punts que es varen plantejar són els següents:

La base de l’educació és la família, cal que família i escola comparteixin i avancin a una.

Cal definir quin és el paper de cada un dels actors.

Cal plantejar com implicar a les famílies per tal de compartir els valors i allò que treballem (llengua, activitats, …)

No hi ha prou amb el paper de les AMPA, l’educació és cosa de tots.

Es comenta que de vegades hi ha alumnes que no estan correctament atesos des de les famílies o aquesta és la visió d’alguns professors. De vegades sembla que les
famílies deleguin en l’escola la total educació dels seus fills.

Hi ha un canvi cap a la implicació de les famílies envers a l’educació, però encara queda molt per fer. Les escoles progressen amb l’acompanyament de les famílies, cada vegada hi ha més activitats obertes i compartides.

A la vegada cada cop hi ha més activitats per tal de compartir amb famílies a qui cal acollir, per diferencia cultural o de procedència.

Moltes d’aquestes activitats es fan en moments en els quals els fills estan a escola (alfabetització i parelles lingüístiques)

Cal una molt millor conciliació de la vida familiar, laboral i escolar, per no caure en la delegació de l’educació només a una part de la societat.

Es fa necessari obrir les escoles i els centres no només als propis alumnes, sinó a tota la societat.

Cal que les escoles siguin un lloc d’aprenentatge continu.

L’educació cal fer-la entre tots per tant cal més participació i implicació. L’educació ha de ser també un lloc d’encontre.

Es fa important que els adults coneguin allò que fa els alumnes, però també es fa necessari que els alumnes coneguin com funciona la societat on viuen. Potser caldria una
assignatura que reforcés i mostrés com funciona la societat real on es viu.

Cal donar una mica més de pes a les humanitats. No caure amb una deshumanització de l’educació.

L’enllaç entre les diferents etapes educatives potser caldria reforçar-lo molt més

Es veu però que alguns temes treballats a l’escola repercuteixen en la vida social (cura del medi ambient, educació viària, …) I són els infants que eduquen als adults.

Cal afegir i incloure valors d’altres cultures.

És molt important definir el tipus d’educació que es vol i com es vol

Importantíssim el finançament i els recursos. Per tant cal una major inversió

Cal restituir el prestigi de l’educació

Important que hi hagi formació a tots els nivells, no només als centres educatius, potser també cal formació en l’àmbit família.

És molt important fer una bona difusió de tots els aspectes educatius vigents per tal que arribi a tothom i tots ens siguem partícips

Reivindicar el paper dels avis, no només com a cangurs, sinó com a elements actius, participant en activitats als centres i compartint espais educatius. Fomentant el voluntariat.

Plantejar que sovint l’escola fomenta uns valors que després no es reflecteixen en el model social actual. Cal un canvi de paradigma social i econòmic o educatiu.

Competitivitat versus col·laboració.

Cal obrir el debat escola pública/ privada. Què fem amb els concerts econòmics a les escoles. Si és un centre privat, cal que tinguin ajuts de diner públic?

Les innovacions educatives, cal que els assumeixi l’estat, no entitats privades, d’aquesta manera es garanteix l’accés per a tots.

Cal que l’educació sigui igualitària i justa.Aquesta hauria de ser la base del nou model.

Caldria trencar amb la monotonia, i cercar activitats més engrescadores

L’entrada del món digital a l’educació, va molt lligada a la necessitat de més recursos.

Però no perdre de vista que el món digital no sempre pot substituir al món no virtual.

L’ensenyament ha de ser un dels pilars bàsics de la societat. No pot estar a disposició de canvi depenent del govern de torn.

Cal que es doti amb un pressupost major a la partida d’educció.

Cal una escola que respecti l’evolució i els interessos emocionals i cognitius de l’alumnat.

Cal Plantejar-se si s’ha de prioritzar o potenciar tot allò que té l’alumnat o prioritzar que tot estigui de cara al capital.

La columna vertebradora de la diversitat social ha de ser l’escola.

L’educació hauria de ser molt més vivencial del que és ara.

Buscar altres referents (Finlàndia, Alemanya, escoles de la república, de la mancomunitat)

Cal donar molta importància a la formació continuada i permanent.