“Habitatge i República”, dissabte 05-05-2018, nova Tertúlia Oberta (informació)

Aquest dissabte tertúlia oberta "Habitatge i República" (cicle "Cafè per la República")

Aquesta serà ja la sisena tertúlia del cicle, i tractarà el tema de la Vivenda i l’Habitatge, un dret bàsic i que implica a totes les ciutadanes i ciutadans de la nova República Catalana. Comptarà amb la col·laboració d’experts Professionals d’Arquitectura i Urbanisme de la comarca de l’Alt Penedès, i Josep Maria de Deu (Sectorial d’Arquitectura, Edificació i Territori per la Independència de l’Assemblea Nacional Catalana)

La tertúlia és oberta a tothom, i els organitzadors animen a assistir i participar-hi activament, ja que continuarà amb l’objectiu de recollir idees, aspectes i accions per la nova República Catalana.

El cicle disposa del web https://cafeperlarepublica.wordpress.com on es recopila i amplia informació de totes les tertúlies.

Organitzada pel Comité de Defensa de la República de Vilafranca, la tertúlia serà aquest dissabte 5 de maig, a 2/4 de 6 de la tarda, al Local de l’Associació de Veïns i Veïnes del Barri de Les Clotes (Pl. de la Verema 1, Vilafranca del Penedès)

Sanitat i República – Resum Tertúlia – Dissabte 21-04.2018

Lloc: Local Associació Veïns i Veïnes del Barri de Sant Julià (Vilafranca)

Data: 21/04/2018

Hora: 2/4 de 6 Tarda

Assistents: aproximadament 30 persones

Inici amb la presentació de l’activitat per part del CDR, així com de la idea d’on sorgeix aquests cafès per la república, a continuació es va fer una presentació dels convidats col·laboradors, ambdós professionals de l’Hospital Comarcal de l’Alt Penedès:

– Eulàlia Mestres (infermera)

– Carles Horta (metge).

Va començar en Carles Orta, amb una introducció de diversos temes:.

– Demografia. Esperança de vida:
Dones: 86 anys / Homes: 80 anys, i que està i continúa incrementant-se des de fa anys

Actualment l estructura de la demografia ha canviat, i ja no és una piràmide generacional.

– La teconologia i els serveis de la sanitat son costosos i es financen amb els impostos.

– Actualment ja hi ha una manca de metges, i que s’accentuarà en els propers anys, ja que en pocs anys s’han de jubilar el 25 % de metges que exerceixen actualment, i no hi ha suficient relleu formatiu universitari. Cal abordar aquest problema ràpidament. En els propers 5 anys s’han de jubilar 9.000 metges.

– A nivell universitari es dona la paradoxa que es prima l’entrada de metges investigadors per davant de metges que exerceixen, com a professors universitaris.
Cal també facilitar la formació continuada dels professionals de la sanitat.

– S’han de plantejar i ja es plantegen actualment problemes ètics, com utilització de xips controladors, clonacións, investigació i aplicació de tècniques genètiques,…

– Quan parlem de Sanitat, hi ha també tota una sèrie d’activitats i professions relacionades:

Veterinària:
per exemple, si metgem carn, podem ingerir medicaments de forma indirecta que han ingerit i metabolitzat els animals.

Farmàcia:
els interessos farmacèutics es mouen per interès comercial, que pot divergir dels interessos sanitaris

Alimentació:
es fonamental, la manera com ens alimentem afecta directament a la salut de les persones

Química:
us d’herbicides, transgènics, … també afecta a la salut de les persones.

Contaminació Ambiental:
per exemple, l’efecte hivernacle amb l’augment de temperatura, pot fer que es puguin desenvolupar malalties que abans no es desenvolupaven

Turisme i mobilitat migratòria:
pot portar i podem portar malalties que no teníem aquí i les d’aquí portar-les a altres països.

Pobresa:
és una font de malalties i problemes, per exemple no poder comprar medicaments, o viure en condicions dolentes, no poder fer esport, …

Comerç Internacional-Paradisos Fiscals:
fomenten models econòmics insostenibles i creant pobresa o diferencies abismals en comunitats/persones.

Política:

– prioritzar polítiques d ajuda i protecció social, també afecta a la salut de les persones,

– amb els recursos de la sanitat es pot prioritzar la prevenció o l’assistencialisme

– cal decidir què prioritzem: medicina d’atenció Primària, especialistes, hospitals

Gent Gran: s’han de prioritzar les residències o s’ha de prioritzar altres serveis o formes d’atendre’ls.

– Estructura de les entitats que donen serveis sanitaris a la nova República:
Actualment, hi ha tot un entramat difós i divers de diferents entitats que donen aquest serveis, que s’ha de clarificar: consorcis, fundacions, entitats religioses, empreses privades, empreses publiques participades, empreses publiques, … que faciliten corrupció , favoritismes i portes giratòries en llocs directius.

Actualment per exemple, el 60% de la despesa pública en sanitat hospitalària va a hospitals concertats, i sols el 40% va a hospitals públics.

Les desgravacions i politiques d’impostos poden afavorir el traspàs de professionals a la sanitat privada, entrant en una espiral negativa del servei públic.

– Qualitat i serveis de control
actualment son molt administratius i porten molt de temps de dedicació, de vegades més temps que el propi d’atenció a les persones.

Eulàlia Mestres també ens ha fet una petita introducció:

– Igual que amb metges, amb infermeres també es preveu un dèficit de professionals per jubilacions i falta d’entrada de noves generacions.

– A partir dels anys 80’s es va canviar el model sanitari i es va començar a derivar recursos a la sanitat privada.

– Es un tòpic falç que la sanitat pública no podria abastar tots els serveis sense la sanitat privada.

– Els anys 90’s hi va haver una devaluació de la medicina general envers els especialistes.
– S’ha de deixat fer els polítics sense control real de la ciutadanía, que han portat als models actuals privatitzadors, amb favoritismes i també quelcom de corrupció.

– S’ha de posar la persona al centre de la sanitat (s’ha d’acabar amb privilegis)

– Els metges dominen el poder en el sector sanitari, i no donen valor ni espai ni decisió al sector de la infermeria.

– Hi ha d’haver mes contacte ciutadà / infermera-metge
– S’ha de dedicar més temps a la prevenció (amb una ràtio de 1.800 persones / metge-infermera.

– L’atenció d’infermera i metge s’ha de coordinar millor, actualment massa independent.

– I cal més formació continua als professionals de la infermeria

DEBAT-TERTÚLIA OBERTA

– La introducció de medicines alternatives, hauria de ser amb aquelles tècniques que hagin estat provades

– S’ha de recuperar alguna medicina transmesa de forma familiar, petites cures o remeis casolans que s’han substituït per immediatesa de medicaments .

– La República ha de portar un canvi social i participatiu ciutadà també en el sector de la sanitat, que posi al centre la persona, que és l’important.

– L’estrès és una font de malalties i problemes mentals.

– S’ha de trencar el tòpic que certs trastorns no son malalties, com per exemple la menopausa.

– S’ha de controlar i gestionar molt acuradament l’externalització de serveis públics cap a gestió privada.

– S’han de potenciar, consells participatius de ciutadania que treballin i controlin la sanitat.

– S’ha de potenciar equips d’investigadors independents, que no depenguin d’empreses farmacèutiques.

– Les professions de la sanitat son molt vocacionals,i el sistema actual fa desistir a molts estudiants que tenen vocació degut a les elevades notes de tall que tenen els estudis universitaris de Medicina i Infermeria, i en canvi han de venir professionals d’altres països.

– També s’haurien d’incorporar nocions de salut en l’educació primària,

– Cal prioritzar polítiques de prevenció.

– La qualitat democràtica d’un estat normalment té una correspondència directa i porta una qualitat de la sanitat.

– No sempre la dedicació de més recursos significa una millor qualitat de la Sanitat: per exemple a USA dediquen 17% del pressupost públic a sanitat, i a Espanya s’hi dedica el 7,4%, en canvi el sistema sanitari espanyol-català és millor que l’americà.

– Els efectes secundaris dels medicaments caldria tenir-los mes en compte a l’hora de prescriure’ls.

– La nova República ha de tenir molt clar minimitzar i controlar exhaustivament la destinació de recursos a la sanitat privada.

– Es va informar del projecte ja en curs d’unió dels Consorcis Sanitaris del Penedès i el Garraf
Hi ha aspectes millorables, com per exemple, que participin els professionals afectats en la confecció del projecte
El benefici de la unió és per tal de poder donar més serveis i poder també fer cursos de formació.

Un Inconvenient és que s’hauran de fer desplaçaments per alguns serveis, i que cal preveure i potenciar el transport públic.
Tot i aquest inconvenient, alguns serveis no tenen sentit tenir-los duplicats, estan a pocs km’s o pocs minuts, cas del Penedès-Garraf, i inclús Barcelona està a pocs minuts per a serveis sanitaris molt complexes.

– Els ciutadans ens hem de mobilitzar i participar molt més en lluites locals, consells, per traslladar les necessitats sanitàries reals als estaments que els han d’aplicar.

– Han quedat molts aspectes per tractar, com per exemple la salut mental, el transport sanitari, la investigació, …

Acord majoritari:

A la nova REPÚBLICA CATALANA Volem una MEDICINA UNIVERSAL, PÚBLICA I DE QUALITAT

“Sanitat i República” – Bibliografia i Informació Addicional

Se vende sanidad pública.

Todo lo que deberías saber sobre la privatización, pero nadie quiere contarte .
Juan Antonio Gómez Liébana (coord.).
Editorial Catarata, Colección Investigación y Debate
EAN 9788490972762 ISBN 978-84-9097-276-2

– Informació sobre l’activitat i diversos paràmetres de qualitat dels centres sanitaris de Catalunya:

http://aquas.gencat.cat/es/projectes/central_resultats/

– Document de l’Ajuntament de Barcelona: Privatització imercantilització enl’assistència sanitàriapública a Barcelona

http://ajuntament.barcelona.cat/premsa/wp-content/uploads/2016/03/160204-Dossier-privatitzacions-sanitat-BCN.pdf

– Estratègia nacional d’atenció primària i salut comunitària22 de maig de 2017 Departament de Salut. Generalitat de Catalunya.

http://salutweb.gencat.cat/web/.content/home/ambits_tematics/linies_dactuacio/plans_sectorials/enapisc/presentacio_enapisc.pdf

“Sanitat i República”, aquest dissabte 21-04-2018 nova Tertúlia del cicle “Cafè per la República”

Continua el cicle amb una nova tertúlia oberta, dedicada aquesta vegada a tractar i recollir idees i propostes del tema de la Sanitat a la nova República Catalana.

Els especialistes convidats aquest dissabte seran Professionals de l’Hospital Comarcal de l’Alt Penedès, entre d’altres, comptarà amb la presència d’Eulàlia Mestres (infermera) i Carles Horta (metge).

Continuarà la dinàmica de participació activa de totes les persones assistents, que els organitzadors fomenten i que dona riquesa i pluralitat de punts de vista a totes les tertúlies realitzades fins ara.

Organitzada pel Comitè de Defensa de la República de Vilafranca, la tertúlia serà aquest dissabte 21 d’abril, a 2/4 de 6 de la tarda, al Local de l’Associació de Veïns i Veïnes del Barri de Sant Julià (Pl. de la Sardana s/n, Vilafranca del Penedès)

Igualtat i República – Resum Tertúlia – Dissabte 07-04-2018

Lloc: Cal Noi-Noi (Vilafranca)

Data: 07/04/2018

Hora: 2/4 de 6 Tarda

Assistents: aproximadament 35 persones

Inici amb la presentació de l’activitat per part del CDR, així com de la idea d’on sorgeix aquests cafès per la república, a continuació es va fer una presentació dels convidats col·laboradors:

– Ramona Suriol ( ex-membre del Col.lectiu Dona i ex-regidora de l’Ajuntament Vilafranca del Penedès)

– membres de l’Assemblea Feminista La Ruda
(que van explicar la seva lluita, sobretot antipatriarcat i anticapitalista per transformar la societat actual)

– representants de diferents Casals i Ateneus Populars de la Vegueria Penedès

La tertúlia, aquesta vegada, es va emmarcar com una taula de treball dintre dels actes de la I Trobada de Casals i Ateneus de la Vegueria Penedès, que es va celebrar a Vilafranca aquell mateix dia.

Quarta tertúlia del cicle que va tractar la Igualtat de Gènere i Feminisme a la nova República Catalana.

Es va començar amb una petita introducció històrica, donant informació sobre les dates en què les dones van aconseguir el dret a vot en diferents països, fruit de llargues lluites, especialment desobeint a les lleis establertes.
Per exemple a España les dones van poder votar ja durant la 1ª República, a França, l’any 1945, … I es va anomenar activistes feministes com Rosa Parks .

Majoritàriament es va consensuar que l’educació és la base del canvi i transformació de la visió i aplicació masclista a la societat actual, entenent l’educació en el seu terme més ampli (familiar, escolar, ciutadana, …), però també hi ha d’haver una part d’actitud/consciència personal.

La família és el pilar exemple on ha de començar la igualtat de gèneres.
El model de família ha canviat i hi ha molta diversitat i casuística, cal tenir-ho en compte .

L’educació pot trencar models de consum, modes, estereotips masculins, maneres de fer personals-familiars (actualment hi ha infants que en alguns casos imposen la seva voluntat als pares i familiars, o aquests es deixen imposar pels seus infants), models patriarcals de família (que els infants adquireixen ja als 6-7 anys d’edat), …
Un dels problemes que es dona, és el xoc entre el model que es transmet a l’escola i el model de societat que ens trobem en el món exterior. Aquesta mateixa situació es pot donar entre l’entorn familiar i l’entorn extern. S’ha de formar i conscienciar les persones per lluitar i fer front a aquest xoc.
Cal definir uns objectius i material molt clarament i escrupulosament per tal que l escola transmeti models igualitaris.

Donat que venim d’una societat amb desigualtat i discriminació a les dones, es va concloure, que hi ha d’haver encara lleis que protegeixin i promocionin la igualtat femenina (malgrat que en una societat ideal no haurien de ser necessàries).

Per que tinguem una societat sense discriminacions per sexe:
– hi ha d’haver actitud i lluita personal (consciencia de llibertat, igualtat, …)
– hi ha d’haver també lluita col·lectiva
– hi ha d’haver canvis en la família, en la justícia, en l’entorn, en les lleis, …
– els exemples personals son fonamentals, especialment pels infants, però també pels adults
– el model d’escola han de ser no-discriminadors, ja que són molt influents en l’etapa escolar, que s’han d’aplicar tant a l’aula, com al pati, com als esplais, …)

Els hàbits adquirits i l’entorn afecten directament a crear i mantenir una societat igualitària.

Hi ha d’haver unes actituds personals volgudes, acceptades i aplicades per la persona, si ens ho creiem, ho exercirem i veurem resultats.

Un altre aspecte a treballar per feminitzar són els mitjans de comunicació, que tenen una repercussió important a tota la ciutadania.

En l’àmbit del treball és on hi ha d’haver un gran canvi.
Es va evidenciar molta diferencia entre l’entorn de treball en empreses públiques (funcionàries majoritàriament done) i treball en empreses privades (majoria d’homes). A l’entorn privat,la discriminació per embarassos es real i d’ampli aplicació, en menys mesura que a l’entorn públic.

Cal promocionar que hi hagi paritat en la proporció dones-homes en quasi tots els sectors.
En sectors com l’educació, treballs socials hi ha una descompensació enorme, practicament hi ha majoria aclaparadora de dones, i tampoc no és normal. Sobretot en els llocs directius d empreses privades, les dones són quasi inexistents. Calen lleis per què es valorin les capacitats de les persones, que han de portar a tenir una paritat de sexes.
En general les dones pobres pateixen més discriminació laboral i se’ls ha de donar facilitats.

Hi ha associacions com La Ruda, que promocionen noves bases per trencar i replantejar la manera de viure. En general, el model capitalista és un model de desigualtat de sexes.
També cal tenir espais de treball i trobada que fomentin compartir experiències i lluita feminista (casals, espais cívics, … )

També es va evidenciar, que hi ha dones que apliquen models totalment masclistes.

Hi ha àmbits que apliquen models masclistes i discriminatoris per les dones, com per exemple, l’entorn religiós (amb predomini aclaparador del poder pràcticament total d’homes), i en una part d’escoles concertades (que depenen de congregacions religioses cristianes precisament).

En tots els àmbits, s’ha de transmetre valors de respecte, diàleg, democràcia, …

Un aspecte a treballar és el dels MICROMASCLIMES: actes i actituds sexistes masclistes que ens trobem personal i diàriament. Un exemple: una parella dona-home en un bar, donar per fet que café per l’home, tallat per la dona. I com això hi ha molts actes que diàriament s’aplica discriminació masclista. Cal replantejar-se cadascú certs costums que realment son sexistes.

Exemples d’altres països:
– permisos de maternitat/paternitat, alguns països nordics tenen 3 anys
– a les escoles de Finlàndia, les nenes i nens comencen als 7 anys, passen fins els 3 anys a casa i dels 4 als 6 anys s’agrupen en petits grups a casa d'”àvies”.
– les educadores i educadors se’ls demana les notes de tall i currículums més exigents de tot el mercat laboral.

Antropològicament s’ha estudiat que històricament, el patriarcat neix i es potencia, en el moment que es comencen a crear i desenvolupar ciutats. Dominant el matriarcat en cultures anteriors o més aïllades.

La nova Constitució de la República Catalana: seria recomanable que contingués valors, que tingués unes mínimes regles i no tingués un excés de lleis, i serà molt important com es fa i qui hi participa i la redacta-fa.

Algunes crítiques d’actituds que puntualment s’han donat durant la tertúlia i que es reprodueixen en el mon exterior: homes que interrompen a dones mentre estan parlant, homes que criden més per imposar-se, homes que parlen en nom de les dones, …

S’ha de trencar la tendència que les dones renuncien més ràpidament al món laboral, al món de la política, al món de l’associacionisme, …

La lluita feminista ha de ser compartida per Dones i Homes.

Hi ha un llarg camí de lluita col.lectiva feminista i col.lectiu LGTBI per endavant per eliminar els privilegis masculins.

“Igualtat i República”, dissabte 7-4-2018, nova Tertúlia Oberta (cicle “Cafè per la República”)

La tertúlia, aquesta vegada, s’emmarca com una taula de treball dintre dels actes de la I Trobada de Casals i Ateneus de la VegueriaPenedès, que se celebra a Vilafranca aquest mateix dia.

Aquesta serà la quarta tertúlia del cicle, i tractarà la Igualtat de Gènere i Feminisme a la nova República Catalana. Comptarà amb la col·laboració de Ramona Suriol ( ex-membre del Col.lectiu Dona i ex-regidora de l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès), membres de l’Assemblea Feminista La Ruda i representants de diferents Casals i Ateneus Populars assistents a la trobada.

La tertúlia és oberta a tothom, i els organitzadors animen a assistir i participar-hi activament, ja que continuarà amb l’objectiu de recollir idees, aspectes i accions per la nova República Catalana.

Organitzada pel Comité de Defensa de la República de Vilafranca, la tertúlia serà aquest dissabte 7 d’abril, a 2/4 de 6 de la tarda, a Cal Noi-Noi (Pl. Milà i Fontanals 3, Vilafranca del Penedès)