“Energia i República” la Tertúlia-Debat d’Aquest Divendres 15-06-2018

L’última tertúlia del primer cicle dels Cafès per la República, porta a debat aquest tema , tot coincidint amb la Setmana de l’Energia. Les polítiques energètiques seran un dels pilars de la nova República Catalana, i per encetar el debat, s’ha convidat a Pep Puig, promotor del projecte Viure de l’Aire, i històric defensor de les energies netes.

Com sempre, la tertúlia és oberta a tothom, i molt participativa per tal de recollir idees, aspectes i accions per la nova República Catalana. Al web https://cafeperlarepublica.wordpress.com podeu trobar informació de tot el cicle.

Organitzada pel Comité de Defensa de la República de Vilafranca, la tertúlia serà aquest divendres 15 de juny, a 2/4 de 8 de la tarda, a L’Escorxador (C/Escorxador 19-21, Vilafranca del Penedès)

Justícia i República – Resum Tertúlia – Dissabte 02-06-2018

Lloc: Local de l’Associació de Veïns i Veïnes del Centre Vila
(Pl. Jaume I, 15, Vilafranca del Penedès)

Data: 02/06/2018

Hora: 6 Tarda

Assistents: aproximadament 30 persones

Inici amb la presentació de l’activitat per part del CDR, així com de la idea d’on sorgeix aquests cafès per la república.

Presentació de l’únic convidat-especialista a la tertúlia, Jordi Domingo, portaveu de “Constituïm” (entitat que va el.laborar un primer esborrany de text constitucional per la República Catalana), i també President de la Coordinadora de l’Advocacia de Catalunya.

– Introducció i situació sobre el tema de la Justícia a càrrec de Jordi Domingo:

El 2016 es va presentar l’esborrany de constitució (consultable al web www.constituim.cat), per la qual es va haver de fer un gran esforç de síntesi, ja que hi van participar 10.000 persones d’arreu de Catalunya, amb debats, propostes i redactats, sempre de forma altruista, i sent un exemple de participació ciutadana transversal.

En el sistema judicial , hi ha jutges molt bons i jutges molt dolents, però s’ha destrossat-tergiversat en benefici del poder polític. Totalment contraproduent, ja que hauria de ser totalment independent, i sense relació ni pressió del sistema polític.

Comenta que el sistema judicial franquista, de l’època de la dictadura, tenia lleis duríssimes, però que s’aplicaven correctament.

En canvi ara no és així, s’ha manipulat el marc legal amb interpretacions molt tendencioses, per forçar la presó d’acusats per delictes que amb una interpretació normal, no s’hauria d’aplicar, exemple dels Jordis i els presos polítics catalans.

La justícia a la proposta de nova constitució catalana:

– garanteix la independència del poder judicial envers el poder polític.
– es fonamental que tingui un pressupost econòmic fixe-regulat (per exemple un percentatge del producte interior brut del país), a més d’un fons per indemnitzacions per a casos ja establerts i amb casuística normal en l’aplicació de la justícia.
– per exercir de jutge es demanarà un mínim d’anys d’exercici de l’advocacia, amb justificació de mèrits i experiència provada.
– els fiscals seran elegits democràticament, i podran ser revocats per la ciutadania mitjançant mecanismes anomenats “eleccions revocatòries” en cas de comportaments anòmals. També hi haurà la possibilitat dels anomenats “mandats revocatoris” com a sistema de control de la bona administració i comportament dels fiscals.
– hi haurà mecanismes de control i fer fora jutges que no apliquin correctament la justícia.
– l’accés a la justícia haurà de ser gratuït i accessible per tothom.
– els advocats d’ofici hauran de complir requisits que actualment no s’exigeixen.

El comportament del jutge Llarena amb els casos que porta contra els presos i exiliats polítics catalans, finalment, quan arribi als tribunals europeus, amb molta probabilitat haurà d’acabar declarant la nulitat de tots aquests casos. Ja que el poder executiu (el govern i tot el seu aparell) incideixen d’una forma directa o indirecta en el seu comportament i decisions. Aquesta incidència no es amb trucades directes personals, sinó que tot el sistema judicial és hereu del sistema franquista, tant pels procediments d’accés, de nomenaments i per tradició de les persones que el componen (afavorits per certes classes influents des de l’època franquista i els seus descendents).
L’any 1978 van continuar aplicant justícia els mateixos jutges de l’aparell franquista.

L’aplicació del dret de forma justa, ha d’estar per sobre de les lleis, sense interpretacions tendencioses, aplicant-lo amb sentit comú.

Val a dir que actualment en el sistema judicial hi ha lleis bones i lleis dolentes.

La transició al nou sistema judicial de la nova República Catalana es farà canviant lleis paulatinament sobre les actuals. No es pot canviar d’un dia per l’altre totes les lleis.

El nou sistema judicial preveu un Consell Superior de Justícia, format per una Sala de Control i una Sala de Govern.

A Catalunya, des del segle XII ja s’aplicaven lleis amb sentit comú, en les quals el sistema de tracte-tracte entre persones tenia més valor que la pròpia llei, o també el tracte-trencatracte.

Fins el 1714, Catalunya tenia un sistema d’aplicació de la justícia dels més avançats i moderns de tot Europa .

En el nou sistema judicial, incorporat dintre d’ell mateix, es dona molta importància i mitjans a tots els sistemes de mediació per evitar arribar a processos judicials.

El càstig als Jordis i els presos polítics actuals, senzillament vol ser una tàctica per què la ciutadania desistim dels nostres anhels d’independència.

Per arribar als tribunals de Drets Humans Europeus, s’han d’esgotar tots els nivells i vies a l’estat espanyol, la qual cosa fa que siguin processos molt llargs, de molts anys, malauradament. Aproximadament podria dilatar-se 6 ó 8 anys a l’estat espanyol més 2 anys al procediment europeu.

El castellà és la llengua dominant en tot el sistema actual de justícia, ja que és herència del franquisme, i el “pudor” dels advocats davant de jutges (molts d’ells procedents de fora de Catalunya i que no entenen el català) per por de perjudicar els clients, fa que moltes vegades es tramitin els casos en llengua castellana.
Nosaltres mateixos, hauríem de ser més exigents i normalitzar l’ús del català en tot el sistema judicial.

S’ha de prestigiar i valorar l’accés a ser jutge, per tal que noves fornades d’advocats s’hi incorporin.

En el procés de transició a la nova República Catalana, hi haurà un moment en què caldrà Desobediència i Resistència Civil No-Violenta.

En el nou sistema judicial, els indults no han d’existir, si s’aplica de manera correcta la llei.

Es comenta que l’estat espanyol està intentant incidir-influir en algunes decisions d’estaments europeus a través de la seva presència i influència a Andorra.

És molt important la formació de nous jutges, ja que actualment la formació dels nous jutges es fa a Catalunya, però l’escola de formació està dirigida per l’esposa del jutge Llarena.

Els col·legis professionals de professions vinculades al sistema judicial són molt porucs i reticents a portar la contrària o opinar de manera diferent al poder executiu o polític.

Precisament la Coordinadora de l’Advocacia de Catalunya ha nascut per sacsejar aquests col.legis professionals, i que es desvetllin, i si cal facin reclamacions d’actuacions que es poden considerar excessives o incorrectes en l’aplicació de la justícia.

La ciutadania ha de ser perseverant i constant en la reivindicació i construccio de la nov República Catalana.

Un exemple d’organització i reivindicació és el moviment “Querellants per la República” que està preparant una querella col.lectiva contra l’actuació del jutge Llarena en els casos dels polítics i activistes catalans empresonats i exiliats.

La implantació d’un bon sistema judicial ha de ser un dels pilars de la nova República Catalana.