Habitatge i República – Resum Tertúlia – Dissabte 05-05-2018

Lloc: Local Associació Veïns i Veïnes del Barri de Les Clotes (Vilafranca)

Data: 05/05/2018

Hora: 2/4 de 6 Tarda

Assistents: aproximadament 30 persones

Inici amb la presentació de l’activitat per part del CDR, així com de la idea d’on sorgeix aquests cafès per la república, a continuació es va fer una presentació del convidat col·laborador:

· Jordi Galtés (arquitecte penedesenc)

(*) Per problema de salut no va poder venir

Josep Maria de Deu (Sectorial d’Arquitectura, Edificació i Territori per la Independència de l’Assemblea Nacional Catalana)

Es va fer una breu introducció a la figura de l’arquitecte i urbanista barceloní, Ildefons Cerdà i Sunyer, famós pel projecte de la reforma urbanística de la Barcelona del segle XIX, coneguda com el Pla Cerdà, i que va crear l’actual barri de l’Eixample. Es va recalcar la innovació de les seves propostes amb les “mansanes” no tancades (plantejades en forma de dos U” invertides), amb patis interiors i comunitaris, pensades amb mentalitat liberal i preocupat per les condicions de vida de la classe treballadora.

Alguns factors que tenen influència en l’habitatge:

· demografia en retrocés
· augment de l’edat mitjana de la població, envelliment

· immigració, en alguna època o inclús ara, es pot concentrar en alguns barris

· sobretot als anys 60’s i 70’s es va construir ràpida i descontroladament, sense planificació de serveis.

La planificació de nous barris hauria de ser més acurada, preveient bones comunicacions, transport col·lectiu i ben dotats de serveis.

Reformar ó Construcció Nova ?
El centre de Tarragona és un exemple exitós de reforma i adequació del barri del seu centre.

En algunes ciutats s’han fet expropiacions per esponjar l’espai, algunes vegades de forma polèmica, com al centre de Barcelona o els enderrocaments de l’època de l’alcalde Sr. Porcioles.

Un altre sistema d’esponjament de les ciutats, en concret de Barcelona, és l’alliberament per a us comunitari dels centres de les illes de l’Eixample, actualment ja n’hi ha més de 100.

Lloguer ó Compra?

Es consensua, que el lloguer hauria de tenir més desgravacions fiscals i la compra menys.

Actualment estem en una bombolla dels preus de lloguer.

Altres països usen proporcionalment molt més el lloguer, degut a la mobilitat dels llocs de treball. En societats que no tenen tanta mobilitat-desplaçament de residencia per motius de treball, no està tan arrelat l’ús del lloguer.

Hi ha països on l’estat o les administracions locals són propietaris d’habitatges destinats a lloguer d’ús públic.

Es planteja la possibilitat d’expropiar edificis d’habitatges i donar-los-hi us de lloguer públic a preus assequibles.

Recentment hi ha iniciatives com la del Sindicat de Llogaters de Barcelona que lluiten per preus de lloguer justos i incrementar la proporció d’habitatges disponibles en règim de lloguer.

A l’estat espanyol sols hi ha 1 % d’habitatge públic en canvi, a molts països europeus, la proporció és del 25 %.

En el cas d’Holanda/Amsterdam, el sòl és 100% de propietat pública, permetent gestionar les construccions que s’hi fan, i obligant per normativa a donar-hi l’ús que es decideixi, en aquest cas, la major part, de lloguer, i amb ajudes a les economies més necessitades.

La legislació actual preveu que hi hagi un 25 % d’habitatge públic en els nous sectors o barris que es planifiquin/urbanitzin.

Un altre aspecte a treballar, són els pisos desocupats (normatives específiques podrien donar sortida a aquest parc d’immobles no usats). Molts dels quals els cal rehabilitació, per la qual cosa, també s’hauria de donar ajuts i subvencions per aquest concepte.

Es constata que:

una feina digna —> un habitatge digne
s’ha de fomentar l’accés a l’habitatge per a la gent jove que vol fer vida independent

Un altre aspecte a tenir en compte, és que la gran majoria d’habitatges actuals no estan preparats per accés de discapacitats.

Més coses, a ciutats grans, capitals com Barcelona, s’està estenent el fenomen del mobbing immobiliari per a fer marxar els llogaters actuals, per pujar els preus o dedicar-los a pisos turístics.

Amb els mitjans actuals de comunicació, especialment a través d’internet, es planteja la possibilitat de crear una gran gestora global d’habitatge públic de lloguer a nivell de tota la República Catalana.

Calen eines i serveis de la Generalitat per controlar i gestionar els pisos buits, i també controlar que no hi hagi pisos desocupats per a especulació. Cal una oficina de servei públic d’habitatge que en funció del territori podria ser comarcal, intercomarcal o nacional potser.

Cal una legislació que marqui topalls, per evitar l’especulació immobiliària.

Cal estendre el concepte que el règim de lloguer és una propietat immobiliària temporal.

Membres de la Plataforma d’Afectats per les Hipoteques (PAH) informen que hi ha molts edificis buits de la SAREB (Sociedad de Gestión de Activos Procedentes de la Reestructuración Bancaria, S.A.) i de Bancs, i que els ajuntaments no volen facilitar aquesta informació (en concret a Vilafranca han fet gestions i han resultat sempre negatives).
La legislació hauria d’impedir que fons inversió “voltors” s’apropiïn d’habitatges de propietat pública actualment al SAREB.

La planificació de les ciutats i viles s’ha de pensar més pels vianants, que pels cotxes.

Construccions de blocs molt alts vers construccions d’habitatges baixos ?
En aquest aspecte, cal distribuir-los d’una forma assenyada segons el territori i ubicació de les edificacions.

Es proposa dissenyar/reformar la urbanització de forma que sigui més feminista, més amable amb les persones.

Una modalitat d’habitatge que també s’hauria de fomentar, son els habitatges amb serveis compartits (bugaderia, espais comuns, …), edificis on hi hagi diferents tipus de famílies i que es puguin donar suport uns als altres (famílies joves, amb i sense fills, gent gran, gent de mitjana edat) que fomenten una societat més participativa i solidària. Hi ha exemples que funcionen a Suïssa des de fa molts anys d’aquesta manera.

Estenent aquest concepte a nivell de barris, cal impedir la creació de guetos, fomentant i protegint la diversitat generacional, intercultural, intereconòmica, … dels habitants d’un barri o zona, que afavorirà la convivència de tota la comunitat.

També cal fomentar i donar ajudes a les cooperatives d’habitatges, de les quals hi ha algunes experiències fa alguns anys, i cal reprendre-les.

El dret a l’habitatge és, ha de ser i s’ha de fer efectiu com un dret universal en la nova República Catalana. Com altres drets universals fonamentals: sanitat, educació, alimentació.

En temps de crisi, s’ha de prioritzar les ajudes a les persones, per davant de les ajudes financeres a bancs i entitats financeres.

Es pot prendre exemple de planificació urbanística i d’habitatges d’alguns països del Nord d’Europa, on abans de construir habitatges ja hi ha planificats i construïts tots els serveis materials i socials (escoles previstes, …).

No tot és perfecte a Europa, algunes persones assistents a la tertúlia, ens informen que en algun país europeu han arribat a veure famílies senceres (pare, mare i fills) dormint al carrer, quan aquest fet sempre ho associem a persones individuals.

En alguns països, que no permeten per llei tenir segones residències, es fomenta les permutes d’habitatges en cas de canvis de residència, com per exemple el cas de Cuba.

La lluita per un habitatge digne té diferents models, un altre exemple és el de la Cooperativa de Marinaleda a Andalusia, que abasta diferents aspectes globals socials, entre ells el de l’habitatge.

Cal gravar fiscalment de manera intensa les segones residències, ja que normalment estan ocupades sols 2 mesos l’any com a molt. D’aquesta manera es podria arribar a tenir un parc molt optimitzat d’habitatges.

Analitzant el mercat de lloguer actual, es detecta un increment de preus especialment a Barcelona, que provoca desplaçament de població i també una expansió de l’increment de preus a la corona metropolitana i més enllà de forma progressiva. Per a defensar lloguers justos i assequibles la ciutadania es comença a organitzar, essent-ne un exemple el Sindicat de Llogaters de Barcelona.

La realitat del mercat constata que hi ha marginació en l’accés a contractes de lloguer pel fet que els contractants siguin immigrants o residents recentment arribats de fora del país, o inclús fills d’aquests.

Cal fomentar la cultura d’acceptació i coneixement intercultural per deixar endarrere molts esterotips envers totes les cultures que han arribat de fora de la República Catalana.

Cal fomentar la participació en tema d’habitatge, a les Associacions de Veïns i Veïnes, ja que poden aportar un coneixement de proximitat, per tal de vitalitzar els barris i tot el teixit social i ciutadà.

Cal identificar les necessitats i la situació actual d’habitatges, tantmateix, la ciutadania també cal que s’impliqui i participi en la planificació, control i reivindicació per a una vivenda digna per tothom (cooperatives i sindicats de llogaters poden tenir un paper destacat).

Conclusió:

Un dels pilars de la nova República Catalana ha de ser el Dret Universal a un Habitatge Digne i

Assequible per a totes les ciutadanes i ciutadans.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s