Igualtat i República – Resum Tertúlia – Dissabte 07-04-2018

Lloc: Cal Noi-Noi (Vilafranca)

Data: 07/04/2018

Hora: 2/4 de 6 Tarda

Assistents: aproximadament 35 persones

Inici amb la presentació de l’activitat per part del CDR, així com de la idea d’on sorgeix aquests cafès per la república, a continuació es va fer una presentació dels convidats col·laboradors:

– Ramona Suriol ( ex-membre del Col.lectiu Dona i ex-regidora de l’Ajuntament Vilafranca del Penedès)

– membres de l’Assemblea Feminista La Ruda
(que van explicar la seva lluita, sobretot antipatriarcat i anticapitalista per transformar la societat actual)

– representants de diferents Casals i Ateneus Populars de la Vegueria Penedès

La tertúlia, aquesta vegada, es va emmarcar com una taula de treball dintre dels actes de la I Trobada de Casals i Ateneus de la Vegueria Penedès, que es va celebrar a Vilafranca aquell mateix dia.

Quarta tertúlia del cicle que va tractar la Igualtat de Gènere i Feminisme a la nova República Catalana.

Es va començar amb una petita introducció històrica, donant informació sobre les dates en què les dones van aconseguir el dret a vot en diferents països, fruit de llargues lluites, especialment desobeint a les lleis establertes.
Per exemple a España les dones van poder votar ja durant la 1ª República, a França, l’any 1945, … I es va anomenar activistes feministes com Rosa Parks .

Majoritàriament es va consensuar que l’educació és la base del canvi i transformació de la visió i aplicació masclista a la societat actual, entenent l’educació en el seu terme més ampli (familiar, escolar, ciutadana, …), però també hi ha d’haver una part d’actitud/consciència personal.

La família és el pilar exemple on ha de començar la igualtat de gèneres.
El model de família ha canviat i hi ha molta diversitat i casuística, cal tenir-ho en compte .

L’educació pot trencar models de consum, modes, estereotips masculins, maneres de fer personals-familiars (actualment hi ha infants que en alguns casos imposen la seva voluntat als pares i familiars, o aquests es deixen imposar pels seus infants), models patriarcals de família (que els infants adquireixen ja als 6-7 anys d’edat), …
Un dels problemes que es dona, és el xoc entre el model que es transmet a l’escola i el model de societat que ens trobem en el món exterior. Aquesta mateixa situació es pot donar entre l’entorn familiar i l’entorn extern. S’ha de formar i conscienciar les persones per lluitar i fer front a aquest xoc.
Cal definir uns objectius i material molt clarament i escrupulosament per tal que l escola transmeti models igualitaris.

Donat que venim d’una societat amb desigualtat i discriminació a les dones, es va concloure, que hi ha d’haver encara lleis que protegeixin i promocionin la igualtat femenina (malgrat que en una societat ideal no haurien de ser necessàries).

Per que tinguem una societat sense discriminacions per sexe:
– hi ha d’haver actitud i lluita personal (consciencia de llibertat, igualtat, …)
– hi ha d’haver també lluita col·lectiva
– hi ha d’haver canvis en la família, en la justícia, en l’entorn, en les lleis, …
– els exemples personals son fonamentals, especialment pels infants, però també pels adults
– el model d’escola han de ser no-discriminadors, ja que són molt influents en l’etapa escolar, que s’han d’aplicar tant a l’aula, com al pati, com als esplais, …)

Els hàbits adquirits i l’entorn afecten directament a crear i mantenir una societat igualitària.

Hi ha d’haver unes actituds personals volgudes, acceptades i aplicades per la persona, si ens ho creiem, ho exercirem i veurem resultats.

Un altre aspecte a treballar per feminitzar són els mitjans de comunicació, que tenen una repercussió important a tota la ciutadania.

En l’àmbit del treball és on hi ha d’haver un gran canvi.
Es va evidenciar molta diferencia entre l’entorn de treball en empreses públiques (funcionàries majoritàriament done) i treball en empreses privades (majoria d’homes). A l’entorn privat,la discriminació per embarassos es real i d’ampli aplicació, en menys mesura que a l’entorn públic.

Cal promocionar que hi hagi paritat en la proporció dones-homes en quasi tots els sectors.
En sectors com l’educació, treballs socials hi ha una descompensació enorme, practicament hi ha majoria aclaparadora de dones, i tampoc no és normal. Sobretot en els llocs directius d empreses privades, les dones són quasi inexistents. Calen lleis per què es valorin les capacitats de les persones, que han de portar a tenir una paritat de sexes.
En general les dones pobres pateixen més discriminació laboral i se’ls ha de donar facilitats.

Hi ha associacions com La Ruda, que promocionen noves bases per trencar i replantejar la manera de viure. En general, el model capitalista és un model de desigualtat de sexes.
També cal tenir espais de treball i trobada que fomentin compartir experiències i lluita feminista (casals, espais cívics, … )

També es va evidenciar, que hi ha dones que apliquen models totalment masclistes.

Hi ha àmbits que apliquen models masclistes i discriminatoris per les dones, com per exemple, l’entorn religiós (amb predomini aclaparador del poder pràcticament total d’homes), i en una part d’escoles concertades (que depenen de congregacions religioses cristianes precisament).

En tots els àmbits, s’ha de transmetre valors de respecte, diàleg, democràcia, …

Un aspecte a treballar és el dels MICROMASCLIMES: actes i actituds sexistes masclistes que ens trobem personal i diàriament. Un exemple: una parella dona-home en un bar, donar per fet que café per l’home, tallat per la dona. I com això hi ha molts actes que diàriament s’aplica discriminació masclista. Cal replantejar-se cadascú certs costums que realment son sexistes.

Exemples d’altres països:
– permisos de maternitat/paternitat, alguns països nordics tenen 3 anys
– a les escoles de Finlàndia, les nenes i nens comencen als 7 anys, passen fins els 3 anys a casa i dels 4 als 6 anys s’agrupen en petits grups a casa d'”àvies”.
– les educadores i educadors se’ls demana les notes de tall i currículums més exigents de tot el mercat laboral.

Antropològicament s’ha estudiat que històricament, el patriarcat neix i es potencia, en el moment que es comencen a crear i desenvolupar ciutats. Dominant el matriarcat en cultures anteriors o més aïllades.

La nova Constitució de la República Catalana: seria recomanable que contingués valors, que tingués unes mínimes regles i no tingués un excés de lleis, i serà molt important com es fa i qui hi participa i la redacta-fa.

Algunes crítiques d’actituds que puntualment s’han donat durant la tertúlia i que es reprodueixen en el mon exterior: homes que interrompen a dones mentre estan parlant, homes que criden més per imposar-se, homes que parlen en nom de les dones, …

S’ha de trencar la tendència que les dones renuncien més ràpidament al món laboral, al món de la política, al món de l’associacionisme, …

La lluita feminista ha de ser compartida per Dones i Homes.

Hi ha un llarg camí de lluita col.lectiva feminista i col.lectiu LGTBI per endavant per eliminar els privilegis masculins.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s