República i Pagesia” – Resum Tertúlia – Dissabte 24-03-2018

Lloc: Local AVV Barri La Girada (Vilafranca)

Data: 24/03/2018

Hora: 18:00

Assistents: aproximadament 50 persones

Inici amb la presentació de l’activitat per part del CDR, així com de la idea d’on sorgeix aquests cafès per la república, a continuació es va fer una presentació dels dos convidats col·laboradors que participaven a títol personal:

– Josep Esteve Ràfols (membre de la Permanent de l’Alt Penedès de Unió de Pagesos)
– Josep Maria Albet i Noya (elaborador de vins ecològics).

Es va iniciar la tertúlia amb paraules de record i suport a Meritxell Serret, consellera a l’exili del govern legítim de la Generalitat de Catalunya.

Per part del moderador es va fer una breu introducció històrica de la pagesia i agricultura des del segle X fins al moment històric de l’aparició de la fil·loxera a Catalunya, al voltant de l’any 1879. Amb l’aparició de la tècnica de l’empelt per sobreposar-se a aquesta plaga que va literalment aniquilar tots els conreus de vinya, primer de França i després de Catalunya.

A partir d’aquí, en Josep Esteve va fer també una breu ressenya històrica d’aquell temps fins l’actualitat. Es va explicar el fet històric del concepte de "rabassa morta", lligant-ho amb

la breu, però important activitat de la Unió de Rabassaires del 1922 al 1939, que va ser l’embrió fundacional de ERC.

El sindicat Unió de Pagesos neix l’any 1974, en un acte fundacional a la masia casa de colònies de Penyafort a Pontons (Alt Penedès). Creant la revista "La Terra" que encara és un dels mitjans de comunicació i divulgació interna i externa d’aquest sindicat.

Es va fer una anàlisi de l’evolució del percentatge de treballadors dedicats a l’agricultura, que pràcticament era del 90 % fins a principis del segle XX pràcticament, i aproximadament 70% l’any 1939. A partir de llavors es desplaça massa laboral cap a la industria, essent actualment un percentatge molt petit el dedicat a activitat agrària.

– Es va explicar d’on varen sorgir i què son les ajudes de la P.A.C. (Política Agrària Comuna de la Comunitat Econòmica Europea):

– sorgiren després de la Segona Guerra Mundial, per tal de tenir una sobirania alimentària a nivell europeu amb ajudes a l’agricultura interna .

– hi ha diverses formes d’aplicar aquestes ajudes:

> amb ajudes directes a l’agricultor, per cobrament directe per superfície conreada per exemple, …
> amb aplicació de politiques agràries, ajudes parcials co-finançades parcialment pels pagesos:

en aquest sistema, ens trobem que hi ha dispersió d’aplicació de percentatges d’ajuda segons comunitats autònomes/regions, per exemple a Catalunya els pagesos han de finançar-costejar el 50% de l’import d’inversions i en canvi a regions com la Mancha, només el 25% .

En la nova República Catalana, no seria recomanable la necessitat d’aplicar subvencions a l’activitat agrària, però la realitat no ho permetria, degut, sobretot, al tipus de propietat "minifundi" (petites propietats) dels pagesos catalans i en especial de la nostra zona.

Es va arribar a la conclusió que l’agricultura ha de ser un sector estratègic de l’activitat productiva catalana, i que s’ha de fer valorar aquesta activitat a tota la ciutadania en general

– Catalunya, contrariament al que es pensa a nivell popular, seria contribuidora neta a la CEE, és a dir que rep menys ajudes que l’aportació que fa per la seva producció.
En un hipotètic cas que Catalunya quedés fora de la CEE, sense ajudes, realment el saldo seria positiu per l’agricultura catalana.

– Es va parlar de l’activitat agrícola forestal, que s’ha de reactivar/reorganitzar/incentivar per tal que es faci una gestió activa (reduint la massa forestal excessiva i descontrolada), que produiria grans estalvis a l’economia catalana, evitant incendis, conservant el territori i la biodiversitat . Es va plantejar la possibilitat d’expropiacions a propietaris que no gestionin correctament els seus boscos. Es va arribar a la conclusió que l’activitat forestal pot ser una activitat rendible ja actualment. El fet de tenir un entorn forestal controlat i ben gestionat també pot arrelar i portar més gent a viure a l’entorn rural, donant valor a la feina agrícola combinada amb l’activitat forestal moltes vegades.

En general, la pagesia catalana, està constituida majoritàriament per petits productors, i la base de la rendibilitat, ha de ser un subministrament i contacte directe amb el consumidor final. D’aquesta manera el valor afegit arriba directament al pagès.

A partir d’aquest aspecte, podria ser un factor important per la incorporació de gent jove a la pagesia, al convertir l agricultura en una activitat de la qual es pot viure econòmicament de forma "normal". Tot i així, l’agricultura és una activitat que ha d’agradar a la persona que la desenvolupa.

En un mercat globalitzat, es va plantejar la necessitat d’unir esforços, sobretot d’aquests petits productors, per tal de fer i tenir accions comunes generals per difondre i comercialitzar productes de petits productors, els quals en alguns casos son reticents a aquest tipus d’accions.

Es va plantejar la necessitar de controlar la implantació de cultius transgènics.

En tema de producció càrnica, caldria decidir si es potencia la producció pròpia (amb la conseqüent necessitat de gestió dels purins) o es potencia la producció forània (importació càrnia, evitant gestió de purins).

Es va arribar a la conclusió, que el consumidor final té un paper fonamental:

> valorar consum productes propis i de qualitat
> valorar la procedència i informació dels productes consumits
(arriben productes forànis cultivats amb normatives i procediments prohibits aquí a Catalunya)
> fomentar el consum de proximitat
(per exemple, existeix la Fundació Dieta Mediterrània que ho promou)

La recerca agrària:

Ha de tenir recolzament i recursos, i s’ha de potenciar. Actualment, altres països i regions que estan invertint recursos en recerca, ja estan tenint bons resultats, amb l aparició/recuperació de varietats noves de plantes millors que les actuals o que potencien aspectes que donen un valor afegit a les produccions. Exemples els tenim a França, que han creat varietats de ceps resistents a fongs.

Hauríem de tenir Fundacions de Recerca, o dotar de més recursos l’equivalent a l’actual IRTA (Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentària).

Importació de productes agroalimentaris foranis:

> La globalització ens ha portat plagues que no existien aquí
(però els nostres productes exportats també han portat plagues a altres països)

> La nova República Catalanya hauria de tenir un bon sistema de control i regulació

> També hi ha d’haver un bon control de les llavors importades, gestionades actualment per grans multinacionals, que tenen gran poder, que s’haurien de sotmetre a normatives estrictes independents i amb visió de protecció de país.

Altres aspectes importants:

> Educar al consumidor
> Crear les bases d’un mercat equilibrat, que no estigui dominat per multinacionals o grans empreses del sector.
> Valorar les produccions de IGP (Indicació Geogràfica Protegida) com per exemple el Gall del Penedès, Calçot de Valls, Poma de Girona, …

> S’hauria de canviar la concepció d’activitat agrícola per a venda a grans marques, a a activitat productiva de qualitat i de venda directa al consumidor. Creació de Cellers i Productors units sota una marca col.lectiva (Denominació Penedès/Catalunya per exemple en vins i caves, o exemples de cooperatives que també funcionen molt bé en aquest aspecte).

> Una frase per aplicar/reflexionar : " Menys producció, Més qualitat, Més Preu "

La tertúlia es va acabar amb la recomanació del següent llibre, recentment publicat:

República Pagesa, de Montserrat Tura

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s