“República i Ensenyament” – Resum Tertúlia – Dissabte 17-02-2018

Lloc: Cal Noi noi (Vilafranca)
Data: 17/02/2018
Hora: 17:30

Assistents: aproximadament 50 persones

Previ hi va haver la presentació de l’activitat per part del CDR, així com de la idea d’on sorgeix aquests cafès per la república, a continuació es va fer una breu explicació de qui és DXR i d’on surt.

S’inicia la conversa plantejant la finalitat de la conversa hauria de girar més al voltant de com ens agradaria que fos l’educació a la república, que no pas fer un llarg seguit de
greuges de l’educació actual.

Els punts que es varen plantejar són els següents:

La base de l’educació és la família, cal que família i escola comparteixin i avancin a una.

Cal definir quin és el paper de cada un dels actors.

Cal plantejar com implicar a les famílies per tal de compartir els valors i allò que treballem (llengua, activitats, …)

No hi ha prou amb el paper de les AMPA, l’educació és cosa de tots.

Es comenta que de vegades hi ha alumnes que no estan correctament atesos des de les famílies o aquesta és la visió d’alguns professors. De vegades sembla que les
famílies deleguin en l’escola la total educació dels seus fills.

Hi ha un canvi cap a la implicació de les famílies envers a l’educació, però encara queda molt per fer. Les escoles progressen amb l’acompanyament de les famílies, cada vegada hi ha més activitats obertes i compartides.

A la vegada cada cop hi ha més activitats per tal de compartir amb famílies a qui cal acollir, per diferencia cultural o de procedència.

Moltes d’aquestes activitats es fan en moments en els quals els fills estan a escola (alfabetització i parelles lingüístiques)

Cal una molt millor conciliació de la vida familiar, laboral i escolar, per no caure en la delegació de l’educació només a una part de la societat.

Es fa necessari obrir les escoles i els centres no només als propis alumnes, sinó a tota la societat.

Cal que les escoles siguin un lloc d’aprenentatge continu.

L’educació cal fer-la entre tots per tant cal més participació i implicació. L’educació ha de ser també un lloc d’encontre.

Es fa important que els adults coneguin allò que fa els alumnes, però també es fa necessari que els alumnes coneguin com funciona la societat on viuen. Potser caldria una
assignatura que reforcés i mostrés com funciona la societat real on es viu.

Cal donar una mica més de pes a les humanitats. No caure amb una deshumanització de l’educació.

L’enllaç entre les diferents etapes educatives potser caldria reforçar-lo molt més

Es veu però que alguns temes treballats a l’escola repercuteixen en la vida social (cura del medi ambient, educació viària, …) I són els infants que eduquen als adults.

Cal afegir i incloure valors d’altres cultures.

És molt important definir el tipus d’educació que es vol i com es vol

Importantíssim el finançament i els recursos. Per tant cal una major inversió

Cal restituir el prestigi de l’educació

Important que hi hagi formació a tots els nivells, no només als centres educatius, potser també cal formació en l’àmbit família.

És molt important fer una bona difusió de tots els aspectes educatius vigents per tal que arribi a tothom i tots ens siguem partícips

Reivindicar el paper dels avis, no només com a cangurs, sinó com a elements actius, participant en activitats als centres i compartint espais educatius. Fomentant el voluntariat.

Plantejar que sovint l’escola fomenta uns valors que després no es reflecteixen en el model social actual. Cal un canvi de paradigma social i econòmic o educatiu.

Competitivitat versus col·laboració.

Cal obrir el debat escola pública/ privada. Què fem amb els concerts econòmics a les escoles. Si és un centre privat, cal que tinguin ajuts de diner públic?

Les innovacions educatives, cal que els assumeixi l’estat, no entitats privades, d’aquesta manera es garanteix l’accés per a tots.

Cal que l’educació sigui igualitària i justa.Aquesta hauria de ser la base del nou model.

Caldria trencar amb la monotonia, i cercar activitats més engrescadores

L’entrada del món digital a l’educació, va molt lligada a la necessitat de més recursos.

Però no perdre de vista que el món digital no sempre pot substituir al món no virtual.

L’ensenyament ha de ser un dels pilars bàsics de la societat. No pot estar a disposició de canvi depenent del govern de torn.

Cal que es doti amb un pressupost major a la partida d’educció.

Cal una escola que respecti l’evolució i els interessos emocionals i cognitius de l’alumnat.

Cal Plantejar-se si s’ha de prioritzar o potenciar tot allò que té l’alumnat o prioritzar que tot estigui de cara al capital.

La columna vertebradora de la diversitat social ha de ser l’escola.

L’educació hauria de ser molt més vivencial del que és ara.

Buscar altres referents (Finlàndia, Alemanya, escoles de la república, de la mancomunitat)

Cal donar molta importància a la formació continuada i permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s